Avui em permetreu que faci un post molt més personal i bastant diferent dels que acostumo a fer. Avui us parlo de la iniciativa solidària que estic duent a terme. Us poso en context. El dia 22 d’abril, un dia abans de Sant Jordi, amb una feinada horrorosa apareix la meva mare i em diu que li han fet una biòpsia al pit, jo aquí ja vaig veure que no anava bé la cosa i efectivament el dia de la mare (una altra campanya molt plena de feina) em diu el que jo ja sospitava. Al primer moment t’enfonses molt perquè la mare és la mare tinguis 2 anys, 15 o 35 i ella és el meu puntal, la meva mà dreta i la que m’ha fet estimar la meva feina.
Passat el dol inicial i quan comença a anar a metges t’adones que l’engranatge mèdic és brutal. Curiosament un dels seus primers oncòlegs va ser en Marc, un noi a qui vaig fer la boda l’any passat. Ell no ho sap però em va fer una trucada que em va fer tranquil·litzar molt i em va ajudar a entendre i afrontar la situació. Sempre li agraïré aquella trucada tant humana. A partir d’aquí vam començar a conèixer la feinada de l’equip mèdic, voluntaris, associacions… i jo volia fer alguna cosa. Coneixia el projecte Emma, i també vaig conèixer la lliga contra el càncer. Vaig pensar vàries coses per poder recaptar i veia que tot lo que ideava no generaria masses beneficis i finalment, pensant en la gran xarxa que és instagram i la quantitat de persones que coneixo que tenen negocis, projectes i empreses, em voldrien ajudar i finalment va sorgir la idea de la Cuquipanera. I una cosa que va començar petita i pensant que no tindria massa ressò, s’ha desbordat completament i ara és una enorme panera plena d’amor i solidaritat que jo no se ni com agraïr ni com gestionar perquè em sobrepassa emocionalment. Aquest post també serveix per mencionar a totes les persones que hi col·laboren perquè no vull que quedin en l’anonimat.
Gràcies!!!!
https://www.lligacontraelcancer.cat/
https://https//www.lligacontraelcancer.cat/projecteemma.org